Possiblitats de les TIC per a la comunicació entre família-escola

La relació entre el mestre i la família és una de les parts essencials per al bon desenvolupament i aprenentatge del nen. També és veritat que potser és una de les tasques més complexes amb la qual els docents es poden trobar, ja que a vegages  aquesta relació gairebé és inexistent per diferents motius, com poden ser: la manca de comunicació per incompatibilitat horaria de mestres i pares, per la falta d'interés d'algunes famílies o, pares inmigrants que no comprenen la llengua i es fa difícil la comunicació, etc. 

Encara i això, com hem estudiat en aquest tema, el professional sempre ha de possar tot de la seva part i ser ell que dongui el primer pas, ha de buscar estratègies i mitjans per a què aquesta relació familia-escola sigui el més profitosa possible pel bé dels infants, i per poder crear un bon clima entre pares i mestres, del qual sortiran beneficiats els infants, que per a nosaltres ha der ser el més important.

Imatge de Creative Commons

Una de les estratègies que podria millorar la relació entre els docents i les famílies, seria l'utilització de les Tic, aquestes tenen diferents beneficis com:  poder mostrar als pares l'evolució educativa dels seus fills, poden donar la possibilitat a les famílies que participin en l'educació dels infants, mitjançant eines com poden ser els blogs, on els docents poden escriure i mostrar amb diferents imatges, el que es realitza a l'aula, i les famíles ho poden veure desde casa i a més afegir-hi algun comentari fent-ne als nens partícips. Això agradarà molt al nen, ja que li encantarà explicar a la família el que fa a l'aula, qui són els que surten a la foto, i ho voldrà veure una i una altra vegada; ho dic com experiència personal ja que, aquests darrers dies la meva cosina i jo  hem estat visitant el blog de la seva classe, i  molt il·lusionada m'ho anava explicant tot, fins i tot hem fet un comentari, que després la mestra haurà esmentat a la classe, ja que na Marta m'ho ha explicat molt contenta. Aquest és el blog:

http://primerbalansat.blogspot.com.es/2013/11/comencam-el-projecte-de-lespai.html?showComment=1384451201865#c5125140277925684527

Una vegada comentat tot això, pensó que les Tic tenen infinitat de beneficis per millorar aquesta relació entre la família i escola, i que poden aportar molt, per a millorar la implicació de les famíles en l'educació dels seus fills. 

Ara bé, la meva reflexió i en definitiva les diferents qüestions que em faig entorn a n'aquest tema és; És troben els pares d'avui en dia realment preparats per ajudar als seus fills a navegar amb sentit crític? Conèixen els beneficis de les videoconsoles?.

Crec que encara falta molta formació per als pares, per a que puguin estar al nivell que avui en dia necessita l'educació dels seus fills, conèixer les noves tecnologies i per tant saber fer-ne un bon ús. Els centres han d'ajudar per a que aquesta formació als pares es porti a terme, ja que com he dit vàries vegades a la meva entrada, benefica a tots, tant a pares com a mestres, i el més important als infants.

Evolució tecnologica a les nostres escoles

A la meva primera entrada d'aquest blog, vaig començar dient, que avui en dia gairebé tothom té al seu abast algun tipus d'eina tecnològica; ja siqui un ordinador un telèfon mòbil, Tablet, etc. Degut a això també vaig dir que els mestres havien de fer-se conscients d'aquesta incorporació de les noves tecnologies a la nostra societat, i aprofitar per portar a terme una nova metodologia que les tengues en compte, d'aquesta manera s'aproparien a la vida real i diària dels nens(ja que la majoria d'aquests fa ús dels tics a casa), i estarien molt més a prop dels interessos dels nens, i si es realitzes un bon ensenyament a través dels tics (no utilitzar-los per fer el mateix que es fa per exemple a una fitxa), segurament els nens farien un aprenentatge més significatiu, i per tant molt més útil per a la seva vida.

Però això no sempre ha set així, el procés de inserció de les noves tecnologies a la nostra societat, és remonta a finals del segle XX, més concretament als anys 80. En aquests anys va ser quan es va començar a incorporar en el currículum les primeres assignatures relacionades amb la informàtica, es varen crear programes i plans oficials destinats a l'adquisició i dotació als centres educatius i hardware informàtic, i les primeres accions de formació del professorat en aquest camp. el que destaca també d'aquests anys va ser el projecte "ATENEA" impulsat pel MEC.

 

Imatge de Creative Commons.

Quan varen arribar els anys 90, és va dur a terme la LOGSE la qual va deixar un poc de caire les Tic, els programes varen desaparèixer o es varen estancar en el seu desenvolupament. Però en canvi quan va arribar el segle XXI, va arribar la fascinació per internet; recolzament de l'administració als tics en tots els sectors, nous programes que faciliten el treball i la integració social de grups desfavorits ( Youthstart, Now, Adapt, Integra...). Dins l'àmbit educatiu destaca eLearning (2000), que dotava d'accés a internet totes les escoles europees abans de la finalització del 2001, i la formació del professorat davant les NNTT abans d'acabar el 2002.

El pla autonòmic que es va crear a Balears va ser el projecte Xarxipelag (2.0):

- dotar de maquinària a les escoles

- accés a internet

- formació permanent

 

imatge pròpia

            

A més d'aquest petit resum sobre l'evolució de la tecnologia,també m'agradària nomenar autors que hem treballat a classe, i que analitzen l'evolució de les noves tecnologies, i que en parlen sobre el seu ús a l'ensenyança. Una de les coses més interessants que he trobat al temari i amb la que vull reflexionar en aquesta entrada,és el que en diu Iglesias (2004) ;(para que la integraciónde cada una de las modalidades educativas sea realmente efectiva ha de tener en cuenta la influencia de los agentes comprometidos en el proceso educativo (profesores, alumnos, padres y la comunidad).

Entenc que el que ens diu Iglesias és que per a realitzar un bon aprenentatge, tant pares com mestres i comunitat han d'estar units, ha d'existir una col·laboració. Referent a l'ús dels tics els mestres han de tenir una bona formació, plantejar activitats ben fonamentades i estudiades, no haurien d'utilitzar els tics simplement perquè estiguin de "moda", sinó perquè amb elles volen transformar l'educació, arribar als interessos dels seus nens, i fomentar un aprenentatge significatiu, on estigui present la col·laboració entre els nens i tots tinguin les mateixes possibilitats, a més d'això és molt important que les famílies s'impliquin i siguin partícips d'aquesta transformació de l'educació, per a què tots junts, tant famílies com escola s'adaptin a l'evolució de la tecnologia, en treguin profit i en facin un molt bon ús d'ella, per a què els nens gaudeixen alhora que aprenen.


Un bon exemple d'això, és el que ens presenta una escola bressol de Lleida, la qual fa un ús de les tic desde ben petitons. M'agrdària compartir aquest vídeo amb vosaltres per a què veiguem que les tic es podem començar a treballar desde ben petits, i no fa falta esperar a arribar a p3 per començar.

http://www.youtube.com/watch?v=S9e0CPBovdM&feature=player_embedded

Quines són les possibilitats i limitacions del software educatiu a l'aula?

El software educatiu té possibilitats i  limitacions. Nosaltres com a futurs mestres hauríem de conèixer tant les virtuts com els defectes que aquest presenta;  segurament d’aquesta manera  serem capaços de presentar als infant el millor material, ja que prèviament l’haurem estudiat i seleccionat per a cada grup d’infants depenent de la seva edat i interessos.

Una vegada dit això, explicaré quines poden ser algunes de les possibilitats i limitacions que pot presentar el software educatiu, tenint en compte el que hem treballat a classe. 

Possibilitats:

• Crida  l’atenció dels infants, ja que és un material més atractiu a primera vista.

• Treballa d’una manera més lúdica “els conceptes teòrics”.    

• Possibilitat de realitzar un aprenentatge més significatiu per al infant, ja que es parteix dels seu interessos, i per tant es troba motivat per aprendre.

• Etc.

Limitacions:

• Existeix la possibilitat de trobar softwares poc “treballats”. La tradicional fitxa ha set traslladada a la pantalla; es treballa de la mateixa manera tant sols canvia el suport.

• Softwares que no concreten l’edat.

• Etc.

A més d’aquests aspectes generals, llegint la lectura de Santos Urbina (Algunas consideraciones en torno al sofware para educación infantil), he pogut extraure algunes idees més concretes per a saber seleccionar el que seria un bon material per treballar a l’educació infantil, m’agradaria deixar-ho reflectit aquí, ja que així ens poden servir a tots en el moment que cerquem softwares per treballar amb els nostres infants. Algunes de les idees claus per fer una bona selecció són les següents:

• S’ha de tenir en compte l’edat dels infants a l hora de triar els softwares, ja que dependrà del públic al qual vaig dirigit, nens més gran o més petits ( públic lector o no lector).

• Pel que fa als menús/ barres de botons és important que siguin el suficientment clares, que el disseny estigui cuidat i que les icones siguin suficientment grans per evitar possibles errors amb el ratolí.

• Les pistes han de ser lluminoses i atractives ( en el cas de que se’n donin).

• Els punters han de ser grans i han de tenir un color que contrasti amb el color del fons de la pantalla.

• És important que el software potencií  l’autonomia del nen.

• Els errors que comentin els nens, s’han de tractar d’una manera suau i positiva per evitar possibles frustracions al nen si no desenvolupa correctament l’activitat.

Ara m'agradària compartir amb vosaltres un video que tenc amb la meva cosina de 5 anys, de una de les tantes tardes que em demana l'ordinador per jugar i en definitiva experimentar amb les noves tecnologies.